La ribetana Aitana Bonmatí (21 anys) rebrà aquest dimarts a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm el guardó que la distingeix com la millor jugadora de la passada campanya en el futbol català. La migcampista blaugrana ha vist premiada la seva projecció i consolidació en el primer equip del Barça, líder de la Lliga Iberdrola. Aitana ha atès la televisió de la Federació Catalana per repassar la seva trajectòria.
Per a la jugadora ribetana, rebre el premi com a millor jugadora catalana “és un orgull, ja que fa molts anys que treballo per intentar progressar cada dia. Al final, l’esforç sempre té recompensa”.
“El futbol femení cada dia és millor. Cada dia hi ha millors jugadores i més competitivitat. Això ens fa ser millors”
Aitana es defineix com “una persona ambiciosa, amb un caràcter diferent, i molt inconformista. No em conformo amb res. Això, al final, em porta a ser millor cada dia i a seguir aprenent. Si em conformés amb un bon partit o amb una bona temporada em quedaria allà. Tinc caràcter guanyador, cosa que em fa créixer cada dia”.
La ribetana és pur ADN Barça. “És el meu quart any al primer equip. Els dos primers van servir-me per agafar experiència, per conèixer la nova lliga i les noves companyes. Jo venia del Barça B en una categoria diferent. Ha estat un camí d’adaptació. L’any passat ja em vaig consolidar en el primer equip”.
“Ara estic molt bé, però si miro enrere, recordo uns anys durs. Al final, amb constància es pot arribar a dalt”
Aitana està feliç de veure l’evolució del futbol femení: “Cada dia és millor. Cada dia hi ha millors jugadores i més competitivitat. Això ens fa ser millors”. Quan repassa tot el camí que ha seguit fins a arribar a l’elit se sent orgullosa de la feina feta. “Ara estic molt bé, però si miro enrere, recordo uns anys durs, amb dies en què anava a entrenar amb tren i tornava tard a casa. Però, al final, amb esforç, constància i il·lusió es pot arribar a dalt. Un cop hi ets tot és bonic i s’ha de gaudir”. Dels seus inicis, recorda “les baralles amb els nens. Abans la societat era més masclista. Els nens no veien bé que les noies juguéssim a futbol. Això em feia ràbia. Si em deien coses, m’enfadava. Ara bé, amb tot allò vaig aprendre a jugar amb intensitat i caràcter”.
