El món del bàsquet està ple de temporers, jugadors que arriben a un club per apuntalar una plantilla durant un període de temps concret. És una fórmula poc habitual en el futbol, però el Vilanova l’ha utilitzat amb Tomás Teruel, un reforç puntual de luxe.
Tot i que a l’estiu el polivalent lateral de l’Arboç tenia aparaulada la renovació com a blanc-i-blau, va acabar marxant per la possibilitat d’anar a estudiar als Estats Units. “Amb 22 anys era una gran oportunitat per a mi”, apunta el jugador.
El Vilanova perdia un futbolista cabdal del curs passat, però aprofitant que ha tornat a casa per les vacances de Nadal, va reincorporar-lo ni que fos per a dos partits.
Tomás va redebutar com a blanc-i-blau en el 5-0 contra el Solsona d’abans de festes i, si no hi ha cap contratemps, estarà amb l’equip el 9 de gener al camp del Viladecans en la represa de la Lliga. L’endemà agafarà un avió per tornar als Estats Units.
“Tot va començar amb una broma d’Antolínez. Ell va posar sobre la taula l’opció que pogués reforçar l’equip mentre estigués aquí. Agus ho va veure bé i jo vaig acceptar encantat”, explica. “És un plaer ajudar l’equip i més veient les baixes que hi havia”, continua.
Amb Toni lesionat, Saldaña tocat i Roger Peña sancionat, l’opció de Tomás va ser com aigua de maig per a Agus per rebre el Solsona. El tècnic va situar-lo al cantó esquerre i el jugador va contribuir activament en el 5-0, el resultat més ampli del Vilanova en tot el curs.
“Coneix l’equip de sobres i com que està competint als Estats Units, es manté en forma. Estem agraïts que ens pugui donar un cop de mà”, indica l’entrenador.
Tomás ha seguit l’equip des de la distància. “He anat veient resums per Internet i m’alegrava cada cop que veia que guanyàvem. I no podia demanar més en el meu retorn”, apunta.
El lateral està estudiant Finances al Lake Erie College de Painesville, a Ohio, al nord-est del país de les barres i de les estrelles. Combina les classes amb el futbol en una lliga universitària. “És una gran experiència. Molt recomanable”, destaca.
Quan torni a creuar l’Atlàntic, seguirà pendent del Vilanova des de la llunyania. Qui sap si més endavant pot tornar a ajudar l’equip.
