Títol: Una història popular del futbol
Autor: Mickaël Correia
Editorial: Tigre de paper
Preu: 20 euros
‘Una història popular del futbol’ no fa mèrit al seu títol. Aquesta és una obra cabdal per a tothom qui pretengui conèixer multitud d’escenaris, clubs i situacions al voltant del futbol. El periodista francès Mickaël Correia no fa pas una mirada a quatre anècdotes més o menys conegudes. No és una ‘història popular’ perquè jo passava per allà i us ho explico. Correia investiga, presenta, descriu, interpreta i va al fons de cada cas. L’autor deixa la literatura a banda perquè tot allò que cal explicar ja és prou interessant per si mateix. No en va, estem davant d’un periodista especialitzat en la crítica social i els moviments alternatius.
Sens dubte, d’aquest llibre se n’aprèn. Diria que és el llibre del qual més he après, darrerament, en aquest gènere del reportatge social al voltant del futbol. Són més de 400 pàgines de guiar-nos per una mirada volgudament crítica sobre l’esport actual, com hem arribat fins aquí i quin ha estat el camí que ens condueix a les grandeses i les misèries actuals, ara que acabem una Lliga sense públic, però amb test del coronavirus a dojo per als futbolistes d’elit. Show must go on?
[su_quote]El quart capítol és una autèntica joia per als amants de la història dels ‘supporters’. Evidentment, Anglaterra i el hooliganisme hi són ben presents, amb l’anàlisi de casos mediàtics[/su_quote]
Correia ordena el llibre en grans blocs. El primer, la defensa, perquè ens fa viatjar a l’inici per anar d’endarrere cap endavant, des dels orígens aristocràtics i britànics del futbol normativitzat. Un bloc curiós, ja que ens fa veure la vivacitat d’un esport que la classe alta endreça en normes clares, la working class se’l fa seu i posteriorment les classes dirigents saben manejar per tornar-lo a controlar. Un capítol on vivim el pèndol de la història. Pel camí, la passió de la working class per guanyar, les contradiccions de l’esport amateur i el moment de la professionalització i diverses lluites socials.
PATROCINI
El segon bloc del llibre és el dedicat a l’atac. Aquí, Correia repassa el futbol sota règims feixistes o autoritaris, des de l’Itàlia de Mussolini fins a l’Espanya de Franco, passant per l’URSS. L’Alemanya nazi, la Dictadura al Brasil i les protestes a Turquia contra Erdogan hi tenen un capítol propi. En el bloc titulat ‘Driblar’, se’ns acosta a les problemàtiques colonials d’arreu del món: Algèria, Palestina, l’Amèrica indígena o la d’arrel africana i la mateixa Àfrica subsahariana.
Avancem en el llibre fins al quart capítol, una autèntica joia per als amants de la història dels ‘supporters’. Evidentment, Anglaterra i el hooliganisme hi són ben presents, amb l’anàlisi de casos mediàtics, però l’autor també ens porta cap al cas més desconegut d’Itàlia i especialment cap a la relació entre Maradona i un Nàpols (i per extensió un sud d’Itàlia) apassionat pel futbol i pel personatge maratonià. És imprescindible l’última part d’aquest bloc, ja que ens descobreix una Turquia que no apareix als mitjans i ens aclareix qui és qui en el món dels clubs i la contestació política al govern turc d’Erdogan.
A l’última part del llibre, Mickaël Correia afronta el concepte ‘Desbordar’ per definir les reivindicacions del futbol més modest per tornar a associar el futbol amb l’esportista i l’aficionat, així com la lluita del futbol francès femení. En aquest apartat s’analitzen propostes alternatives als funcionaments habituals dels grans equips de futbol i es posa la lupa en models de cooperativa, l’accionariat popular i un dels casos més coneguts: el FC Sankt Pauli d’Hamburg.
[su_quote]Es tracta d’un llibre perfectament prescindible per a Javier Tebas, però totalment recomanable per a qui no entén què estem fent acabant una Lliga sense seguidors als estadis [/su_quote]
Amb tot, l’autor mostra les fites d’aquestes ‘alternatives’, però no fuig de les contradiccions i les extraordinàries problemàtiques que han d’acabar afrontant clubs i aficionats que es resisteixen a deixar-se emportar per la corrent. Les últimes pàgines del llibre aborden les lligues populars de barris del Senegal, que fan que el llibre acabi força rodó, ja que d’alguna manera aquestes lligues populars ens evoquen aquell primer futbol anglès on la working class s’esforçava per demostrar una vàlua menystinguda. A l’Àfrica, com a l’Anglaterra de la Revolució industrial, les classes dirigents també comprendran que no es poden oposar a la passió pel futbol, sinó que han d’aconseguir governar-lo per posar sota control als aficionats.
‘Una història popular del futbol’ és un llibre del qual n’aprendreu coses noves, aclarireu dubtes que us persegueixen i ensumareu la flaire del futbol com a eina identificativa entre la comunitat de seguidors. Un llibre perfectament prescindible per a Javier Tebas. No hi diu res que li pugui fer perdre un minut. Però un llibre totalment recomanable per a qui no entén què estem fent acabant una Lliga sense seguidors.
