Maria Córdoba ha viscut els millors i els pitjors dies dels darrers anys del Patí Vilanova femení. Integrant de la plantilla que va guanyar la segona Copa de la Reina del club el 2018, també sap què és estar en el vagó de cua de l’OK Lliga i acabar descendint la temporada passada. La capitana del Patí afronta el nou curs frisosa de deixar enrere els patiments dels últims anys, quan l’equip només podia aspirar a la permanència. Les de la capital del Garraf s’estrenen a Nacional Catalana diumenge que ve (19.00 h) a la pista del Cerdanyola B.
–Us arriba l’hora de tornar a competir. En deveu tenir ganes.
–Sí, en tenim moltes. Encetem una nova etapa. Jo feia molts anys que jugava a l’OK Lliga. Ara serà el primer amb el primer equip a Nacional Catalana. És un nou repte i volem lluitar per estar a dalt i intentar pujar. Els darrers anys només teníem al cap l’opció de mantenir-nos, cosa que desgasta.
–Se us devien fer molt llargues les dues darreres campanyes. Us vau intentar aferrar a l’OK Lliga amb molt de patiment.
–Sí, venim de dues temporades molt dures i volem tornar a gaudir de l’hoquei. Amb el primer equip no vam poder mantenir-nos i aleshores vam intentar pujar amb el Nacional Catalana. Total, que la pressió va ser màxima en tots dos casos i els desenllaços tampoc no van ser satisfactoris.
–Ho vas dir a Twitter després de l’amistós que vau guanyar al Reus: ‘Que bé m’ho he passat avui, espero que tot l’any sigui així’, vas escriure.
–Sí, volem divertir-nos a la pista. En els darrers anys competíem, però molts partits se’ns escapaven en els darrers minuts. I això era frustrant. Encara feia més mal.
–Sort del bon grup que heu fet. Sou com una família o això és el que es percep des de fora.
–I tant. Considero que som companyes i amigues. Això ajuda tant dins la pista com dins del vestidor. Amb mals rotllos, les dues últimes temporades haurien acabat fatal. Per sort, el grup està unit i tenim molt bona relació amb els tècnics, l’Enric (Batlle) i l’Albert (Briva).
–Les més experimentades ja hauríeu optat per jugar a Nacional Catalana la temporada passada.
–Sí, pel que et deia de canviar el xip i poder gaudir de l’hoquei, que és allò que ens agrada a totes. Les més joves, lògicament, volien competir a l’OK Lliga i el club va tirar cap aquí. Ara això és aigua passada i ja pensem en la Nacional Catalana.
–Què esperes de la nova categoria?
–D’entrada, que és molt llarga. Així ho enfoca el míster, que planteja la primera fase per anar agafant el to. L’hora de la veritat arribarà en els play-offs. És quan s’ha d’estar el millor possible.
–Canviarà el ritme de joc respecte de l’OK Lliga?
Una mica, però com que juguem contra molts filials amb jugadores que tenen minuts a OK Lliga, hi haurà partits en què no es notarà tant el canvi. En els últims anys ha pujat el nivell de la Nacional Catalana.
–D’entrada, us toca un filial, el del Cerdanyola.
–Sí, i serà un rival exigent per allò que et deia abans. A més, començarem la Lliga sense la Marina Asensi, que està lesionada i que en té per un parell de setmanes. No estarem amb l’equip al complet, però anirem a puntuar.