L’extrem esquerre Víctor Blasco és el nom de la setmana al futbol del Garraf per l’impacte que va tenir en el derbi de dissabte entre el Cubelles i el Sitges amb dos gols i una assistència per als blaus.
Es tracta d’un autèntic rodamon. Està jugant a l’estranger des de 2015 i es guanya la vida amb el futbol. El tècnic Capa no va dubtar a fer-li lloc a la plantilla quan el va veure entrenar. Romandrà al Cubelles fins a mitjan abril.
“Soc aquí una mica per casualitat. Jugava al Svay Rieng de la Primera Divisió de Cambodja, la lliga està aturada i tinc contracte per tornar cap allà. Mentrestant, amb quatre mesos lliures, l’opció d’entrenar i jugar amb el Cubelles em servirà per mantenir-me en forma”, explica.
Issey Nakajima, jugador blau, va fer d’enllaç perquè Víctor Blasco arribés al Pons i Ventura. Tots dos havien coincidit al futbol canadenc.
“Ens coneixem des d’aleshores. Em va dir de venir a entrenar i vaig tenir una bona rebuda al vestidor. Hi ha un grup humà top. Em van trucar altres equips, però el factor humà va ser important en la meva decisió. Intentaré ajudar el Cubelles al màxim fins que marxi”, afirma.
Víctor Blasco, de 28 anys, va néixer a Mallorca, però va passar la infància a Barcelona, on s’ha tornat a establir mentre no torna a Cambodja. De menut va passar pels planters del Barça, del Cornellà i del Mallorca coincidint amb futbolistes que estan fent carrera a l’elit com Gerard Deulofeu (Udinese) o Marco Asensio (Madrid).
Al conjunt balear li van oferir l’opció de passar al filial, però va preferir fer el salt a l’estranger i va jugar als Estats Units (Segona Divisió) i el Canadà (Primera Divisió) de 2015 a 2022. Després va passar pel futbol hondureny fins que la voluntat de jugar a Àsia va dur-lo a l’exòtica Premier League de Cambodja.
“Econòmicament surt a compte jugar fora. Compensa més que fer-ho a Espanya. Totes aquestes experiències són enriquidores tant dins com fora del camp”, reflexiona.
La frase que encapçala el seu perfil d’Instagram resumeix la filosofia de vida que té. ‘No esperis que tots entenguin el teu viatge, especialment si mai no han hagut de recórrer el teu camí’.
A Cambodja i Hondures, Víctor Blasco s’ha trobat amb un futbol més físic que l’espanyol i ha conegut l’exigència que se’ls demana als jugadors estrangers.
“Tot i que a Espanya segurament hi ha jugadors més tècnics, en aquests països no és fàcil jugar. Fins que no hi ets no t’adones que s’hi practica un futbol molt competitiu. Tens el marcador molt a sobre i hi incideix el clima i la pressió del públic. Crec que acabaré la carrera fora. Després vull ser entrenador i ja veurem com ho enfoco”, assenyala.
De moment, espera continuar exhibint el seu desequilibri a les files del Cubelles.
