Agus Isabel afronta la cinquena campanya al capdavant del primer equip del Vilanova. La temporada passada va sobrepassar els 100 partits, però la va acabar enfrontat amb el president Laffitte. Ara vol passar pàgina d’aquell capítol, però contesta allò que se li pregunta. Quant al nou curs, es mostra realista amb el potencial del Vilanova pel que fa a estructura i pressupost. La Lliga, per al conjunt blanc-i-blau, comença diumenge.
–Deus haver viscut l’estiu més estrany després de la ruptura amb el president Laffitte del passat mes de juny.
–Sí, la veritat és que sí. Van ser uns dies complicats, però vull mirar endavant. A vegades les relacions personals provoquen moments de tensió. I més després de portar treballant junts tant de temps. No va ser fàcil, però hi ha hagut voluntat d’entesa per les dues parts.
–Què va canviar perquè acabessis acceptant seguir dirigint l’equip després de considerar-te destituït en les hores posteriors de la penúltima jornada i, juntament amb el teu cos tècnic, decidíssiu no comparèixer a la darrera setmana d’entrenaments ni al darrer partit?
–Diverses coses. D’entrada, som d’aquí, això és casa nostra i tenim molta estima cap al club. A més, dúiem un bon recorregut al capdavant del primer equip. L’incident amb el president ho va fer trontollar tot, però vam voler mirar endavant i acabar dialogant pel compromís amb l’equip. En cas de no continuar nosaltres, hi hauria hagut certa trencadissa dins la plantilla amb la marxa d’alguns jugadors. Hauria estat una llàstima pel temps que es triga a construir un grup amb humilitat i gent d’aquí. El president, dins de tot, també va intentar transmetre’ns que havíem de seguir.
–Pot passar-vos factura aquell capítol en el cas que no tingueu bons resultats?
–Jo vull pensar en positiu i no posar-me en el pitjor dels casos. A partir d’aquí hem de ser conscients que aquesta temporada ja serà més habitual quant al nombre d’equips i partits i que no som un equip que ha de pujar sí o sí. Ara com ara, com a club, estem en el nostre sostre, tot i que com a equip volem ser competitius cada diumenge. Hi ha clubs més potents quant a estructura i pressupost.
–Estàs content amb la plantilla que tens?
–Estic content, però hem perdut potencial i espero que ens respectin les lesions. No hem pogut reemplaçar tots els jugadors que han marxat. Mantenim el 75% de la plantilla, però el 25% que ja no tenim són jugadors que eren importants, com Oriol Boada, Tomás, Javi Martínez o Cubedo. Hem pogut reforçar el lateral esquerre amb Roger Peña, el mig del camp amb Matty i hem portat un jove atacant de banda com Xavi Fernández. La porteria l’hem cobert amb l’experiència de Pacheco i amb Mario, que, pràcticament, comença l’etapa amateur.
–Qui serà el porter titular?
–És el gran dubte que encara tinc.
–Què voldries fitxar per completar la plantilla?
–Un davanter centre, un jugador ofensiu versàtil i un lateral dret. Però no és fàcil fer incorporacions. Geogràficament estem ubicats en una zona amb un futbol base per sota de la nostra categoria. Per seguir sent competitius sense el poder econòmic d’altres clubs, caldria tenir millors planters a la vora, començant pel nostre. A més, de jugadors amateurs amb compromís n’hi ha menys.
–Hi ha alguna possibilitat que se li faci la fitxa a Ernest Forgas?
–Avui és complicat. Ell no s’hi veu. Hem fet tot el que hem pogut i estem encantats de tenir-lo entrenant amb nosaltres, però ara com ara no podem incorporar-lo.
–L’opció d’Oriol Boada està descartada?
–Per la meva part, no. Vull ser optimista. Aquí es va retrobar, va fer gols i ens té al costat de casa. Ell ens va demanar un cert temps i que no volia un compromís al cent per cent. Tant de bo s’ho repensi.
–Marcel no apareix entre les baixes.
–El tenim a la recambra. A l’estiu no ha fet net de la lesió que arrossegava i ara ha tornat amb la rehabilitació.
–Com valores la pretemporada?
-Quant a resultats, ha anat bé, ja que no hem perdut. Fent una anàlisi més profunda, sí bé és cert que hem tingut facilitat per marcar, també hem encaixat massa gols. Tenim jugadors amb una bona relació amb el gol, però hem ofert certa fragilitat al darrere. De fet, hem permès que els partits hagin estat massa oberts i quan jugues a l’intercanvi de cops no sempre guanyes.
–Hi ha qui parla del grup 3 de Primera Catalana, el vostre, com el més difícil.
–Sí. Mira, quan el Santfeliuenc va venir a jugar aquí en la pretemporada, els seus tècnics van qualificar el nostre grup com el de la mort. La veritat és que hi ha sis o set conjunts molt potents. L’Atlètic Lleida, la Rapitenca, l’Igualada, el Valls, el Mollerussa, el Borges Blanques i el Viladecans han fet molt bons equips.
