La crisi de la Covid-19 és global. L’esport de proximitat va parar de cop a mitjans de març per l’esclat de la pandèmia i s’ha reactivat en les darreres setmanes. L’inici oficial de les competicions federades marcarà el punt de partida de la nova temporada. Blanca Albà, regidora d’Esports de l’Ajuntament de Vilanova, està vivint en primera persona l’afectació de la crisi en l’esport local.
–Si el setembre passat algú li hagués dit que una pandèmia alteraria de manera mundial la normalitat de les nostres vides en general i el món de l’esport en particular, se l’hauria cregut?
–No, segur que no. En un lloc puntual pot haver-hi una epidèmia, però una afectació mundial de tant de temps que tingués influència en tots els àmbits de la vida, no ens la podíem imaginar.
–Com ha afectat la crisi del coronavirus a la Regidoria d’Esports?
–A veure, són molts canvis i moltes incerteses. Les normes o protocols que aproves un dia, l’endemà poden no ser vàlids. A més, cada esport és molt diferent. L’esgrima no té res a veure amb el running o el futbol. Amb el desconfinament ja es van veure molts tempos diferents i ara estem igual: els protocols són diferents, tampoc són iguals en una categoria que en una altra, les Federacions no han seguit els mateixos camins… Tot això ho dificulta més.
–A l’Ajuntament de Vilanova són molt prudents.
–Estem atents a tots els canvis i fem un pas darrere de l’altre. No volem córrer massa per no haver de tornar enrere, una filosofia que hem seguit en el Consistori en tots els àmbits. A la gent de l’esport (clubs, juntes directives, entrenadors, jugadores i jugadors i famílies) els demano complicitat i comprensió. A banda que segur que ens equivoquem, sovint hi ha incoherències i acabes perjudicant sempre algú. Hi ha molts canvis i normatives diferents a cada municipi. Cada Ajuntament és lliure d’aplicar el seu criteri quant a públic a les grades, vestidors, amistosos… Tot això ho complica molt.
[su_quote]El que volem és que es pugui fer esport. Si hem de canviar una mica les maneres, ho fem. L’important és poder seguir endavant i no haver de tirar enrere[/su_quote]
–Ja hi ha demandes per les xarxes perquè pugui començar a entrar públic a les instal·lacions i que els partits deixin de ser a porta tancada.
–Doncs, dilluns ens vam reunir tots els regidors de la comarca per pactar un protocol en l’àmbit del Garraf, ja que comencen a arrencar les lligues federades. Quant a la presència d’espectadors, vam acordar que, durant un període de 15 dies que comença aquest cap de setmana, només podrà haver-hi un acompanyant a la grada en l’esport base, és a dir, un acompanyant per cada menor (en les competicions de menors de 18 anys). La resta, els partits de categories sèniors, continuaran a porta tancada. La voluntat és anar-ho obrint, però progressivament. Volem veure com va.
–Per tant, el Patí Vilanova-Areces de l’OK Lliga Femenina d’aquest dissabte a Les Casernes serà sense públic.
–Sí. Com apuntava, no volem precipitar-nos. Ara que han començat les escoles i que tothom ha retornat a la feina, comencem a introduir l’entrada d’espectadors, però limitant-ho a un acompanyant per esportista menor de 18 anys. Així i tot, ja és molt complicat. S’ha de fer el registre del públic que entra a cada instal·lació per si hi ha algun positiu, s’han de netejar els espais entre partit i partit, el públic no es pot moure del seient assignat…
–La Generalitat advocava per la limitació d’ús de dutxes i vestidors?
–Quant a l’ús de vestidors, vam acordar que per a les categories sèniors estarien oberts tant per als equips locals com per als visitants, però que en les altres categories, només per als visitants. Veurem com va. Ara bé, amb els vestidors també tenim el problema que no hi ha suficients. A Casernes en necessitem dos per a un equip. És complicat tot plegat. Als clubs els estem demanant que cada persona vetlli per fer bé les coses. Es pren la temperatura dels esportistes i hi ha una declaració de responsabilitat, però és clar, l’esport té un risc afegit, ja que durant la pràctica no s’usa mascareta.
[su_quote]La gespa de l’Estadi està amortitzada i mal instal·lada, ja que es va posar sobre de l’altra, però, de moment, no la podem canviar[/su_quote]
–Han contemplat la fórmula de la declaració de responsabilitat del públic per obrir abans les instal·lacions?
En principi, no. Millor començar deixant entrar als recintes esportius només un acompanyant per cada menor, que són els qui més ho necessiten. El que volem és que es pugui fer esport. Si hem de canviar una mica les maneres, ho fem. Però l’important és poder seguir endavant i no haver de tirar enrere. A Vilanova estem amb un risc molt alt de rebrot.
–Creu que les temporades podran començar i acabar?
–Vejam, hi ha Federacions que han canviat el sistema de competició i, per exemple, fan partits d’anada i tornada seguits entre els mateixos equips i una setmana de descans. Crec que és una bona mesura de protecció. Altres Federacions no ho fan així i els equips començaran a viatjar per tota Catalunya amb el risc que es comencin a ajornar partits. Jo hauria estat partidària d’aglutinar geogràficament els equips. Veurem. Si un municipi ha de tancar les seves instal·lacions, s’hauran de començar a ajornar partits.
–Podran començar la Lliga de futbol sala de Vilanova i el Trofeu Primavera, que es disputen en instal·lacions municipals de Vilanova i mouen molts jugadors de molts àmbits diferents?
–La voluntat és poder-ho fer tot. Ara bé, volem anar pas a pas. Per tant, ara començarem amb l’esport federat i cap a mitjans o finals d’octubre podem pensar en les altres competicions més locals. També hem de veure com ens encaixen els horaris de tots plegat, ja que després de cada partit s’han de fer tasques de desinfecció. La imatge de veure els jugadors a prop de la tanca per saltar a la pista quan acaba l’altre partit, ara no es pot repetir.
–I l’esport escolar?
–En esport escolar, en principi, fins a mitjans de novembre no es farà res. I quan arrenqui s’optarà per la fórmula d’anada i tornada seguides i un cap de setmana de descans. De moment, no es planteja cap fase territorial. Es busca la màxima proximitat.
–L’altra afectació de la crisi del coronavirus per a la Regidoria d’Esports és econòmica.
–Sí, no hi ha diners per tenir les instal·lacions com voldríem.
–De moment, doncs, s’esvaix la possibilitat de fer un altre pavelló.
–És una necessitat que tenim, però també depenem de subvencions i de la venda de terrenys nostres, cosa que també està enrocada per la sotragada econòmica general. A més, hi ha regidories en les quals s’han de dedicar més esforços per la Covid. Això t’obliga a descartar coses. Tot plegat ens dificulta.
–Un mal endèmic que arrosseguen és el de la gespa tant de l’Alumnes Obrers com de l’Annex. Dissabte passat el Vilanova no va poder jugar a l’Estadi pel mal estat del terreny de joc.
–És evident que són unes gespes amortitzades. La intenció era canviar-les aquest any a partir d’una subvenció de la Generalitat que no sortirà ni ara ni l’any que ve. Això ens obliga a anar posant pedaços. Esperem que no s’hagi de suspendre cap partit més, però tampoc podem descartar-ho. La gespa de l’Estadi està amortitzada i mal instal·lada, ja que es va posar sobre de l’altra. Estem molt atents a què passa en aquestes instal·lacions per minimitzar els problemes que sorgeixin, però, de moment, no podem canviar la gespa.
–També hi ha hagut de queixes per la falta d’aigua calenta a les dutxes de l’Estadi?
–Aquest és un altre problema que va sortint de tant en tant. Tenim unes calderes que en el seu moment no es van instal·lar prou bé. I al cap de 10 anys ja no trobàvem ni recanvis. Esperem que quedi solucionat en pocs dies.
–El pla de manteniment tampoc es pot executar com voldrien?
–Ens fallen les instal·lacions. Són velles i anem justos també per mantenir-les en les millors condicions. Quan es fa una obra a vegades no s’empren els millors materials, ja que traiem concursos molt ajustats de preus. És un peix que es mossega la cua. Quant al manteniment, farien falta molts diners perquè es notés un canvi important. Si destinéssim tots els diners de la regidoria a una sola instal·lació, aquesta seria exemplar, però aleshores no podríem invertir res en les altres. Hem d’anar trampejant.
