El futbol de Sitges i del Garraf està de dol per la mort, dissabte a Sitges de manera sobtada, de Josep Pascual, tota una institució a la Blanca Subur, on portava més de 30 anys. No es podrien comptar les hores que es va passar al vell i al nou Pins Vens. L”Americano‘, com se’l coneixia popularment, havia jugat a futbol i a futbol sala, havia entrenat el Suburense i va destacar en la formació de jugadors com a entrenador i director tècnic de la Blanca Subur, un planter inesgotable per a Sitges i la comarca.
Pascual, que tenia 62 anys, era una persona carismàstica i molt coneguda a Sitges. Les reaccions a les xarxes socials es van multiplicar a mesura que amics i coneguts seus van conèixer la notícia. L’exfutbolista José Mari Bakero, amb qui havia estat passejant abans del tràgic desenllaç, el va voler recordar a través del seu perfil de Twitter. Seguirem caminant junts, com ahir, com abans-d’ahir. Ets un germà de vida. Demà, a la mateixa hora, va escriure l’excapità del Barça.
Seguiremos caminando juntos, como ayer, como antesdeayer.
Eres un hermano de vida.
Mañana a la misma hora. pic.twitter.com/scBqzDF2gn— Jose Mari Bakero (@jmbakero) May 31, 2020
“No he conegut ningú a qui li agradés més el futbol que a ell”, afirma Òscar Alquézar, exjugador de la Blanca Subur, del Sitges i del Vilanova, entre altres equips, quan se li pregunta per l”Americano‘. Tots dos eren bons amics. “No deixava ningú indiferent. Era impulsiu i passional dins del camp i una gran persona fora. Estimava la Blanca Subur una barbaritat. Ho demostra els anys que portava a l’entitat”, continua Alquézar.
Un altre dels bons amics que tenia Pascual era Dani Pujol, ara entrenador del Sitges B. “El considerava com un germà gran o un pare. Abans del futbol ja ens coneixíem. Érem del mateix barri, de les Cases Noves. Ha marxat una persona alegre, molt de Sitges, fidel a les tradicions de la vila i amant del futbol”, relata. Pujol destaca també el caràcter fort de l‘‘Americano‘: “No deixava ningú indiferent i tenia una personalitat molt marcada, però sempre anava de cara. Quan entrava en un camp es transformava. Recordo que quan jo entrenava el Sitges i ell el Suburense vam estar un temps sense parlar-nos. No tenia pèls a la llengua, però si s’equivocava sabia rectificar”.
L’exjugador Rafa Porras, ara entrenador de l’Olivella, va coinicidir amb Pascual quan va exercir de tècnic a la Blanca Subur “Era una persona molt transparent, un home directe i passional, però sempre actuava de bona fe”, diu Porras, que afegeix: “Adorava el futbol. Era un gran seguidor del Barça i estava bolcat amb la Blanca Subur. Podies parlar hores i hores de futbol amb ell sense adonar-te’n”.
Un dels grans èxits de Pascual com a entrenador de la Blanca Subur va ser l’únic ascens a la Divisió d’Honor juvenil que ha aconseguit l’entitat. Dijous passat, 28 de maig, se’n van complir 20 anys. Josu Julián, extècnic del Suburense, era un dels jugadors d’aquell equip i també té un bon record de l”Americano’: “Era un apassionat del futbol i del futbol base. Que tanta gent l’hagi estat recordant en les últimes hores demostra que era molt estimat a Sitges. Ha deixat empremta”.
