Quan a finals del passat mes de juny el Sitges va fitxar el central Gerard Rovira, ho va fer pensant que havia de ser un dels líders del vestidor. Les raons? Els seus 34 anys i l’experiència que ha acumulat a Segona B, Tercera Divisió i Primera Catalana.
El defensa ha assumit aquest rol amb naturalitat i és titular indiscutible a l’eix de la defensa. Al Municipal d’Aiguadolç, ell mateix ho revelava als companys després del triomf de diumenge al camp de l’Espluguenc, ha recuperat la il·lusió per tornar a jugar a futbol.
“En els últims anys se’m feia complicat combinar la vida familiar, la feina i el futbol. Aquesta temporada, gràcies a la pinya que estem aconseguint dins del vestidor, tot és més fàcil”, assegura Gerard Rovira, establert a Sant Feliu de Llobregat.
El defensa del Sitges posa èmfasi en la cohesió de grup per obtenir l’objectiu de l’ascens a Primera Catalana. També ho remarcava diumenge davant dels companys.
Queda mucho todavía… Pero tenemos mucho ganado . Grande Equipo!💙 pic.twitter.com/aJFuzqYK33
— Gerard Rovira Lopez (@GerardRoviraLop) November 27, 2022
“És bàsic anar tots a l’una. Quan van mal dades, la unió del vestidor et dona un plus. Per molts bons jugadors que tinguis, si no hi ha esperit d’equip, difícilment sortiran les coses”, manifesta.
El central destaca la tasca del cos tècnic del Sitges. “Venia d’estar a les ordres de tècnics com Rubi, Óscar Perarnau o Pedro Dólera i quan arribes a un lloc nou preguntes pels entrenadors. La veritat és que tant Toni Salido com Sergio Alcaraz estan fent una feina bestial per fer rutllar el grup. Saben transmetre allò que volen inculcar”, manifesta.
Gerard Rovira va acumular una llarga experiència a Segona B. Va jugar-hi al Prat, a l’Espanyol B, al Ciutat de Múrcia, al Puerto Llano i al Villanovense, entre d’altres. El 2016 va dir prou.
“Tenia una família feta i anar, per exemple, fins a Alcoi per estar a la banqueta, se’m va fer una muntanya. Vaig decidir fitxar pel Santboià, a Primera Catalana”, recorda.
En el debut va visitar, coses de la vida, el Municipal d’Aiguadolç, per enfrontar-se al Suburense. Aquell dia no es podia ni imaginar que aquest diminut estadi al costat de la platja acabaria sent casa seva.
Quan el Sitges va trucar-li a l’estiu, reconeix que “l’aposta tornava a ser arriscada pel fet de baixar una altra categoria. Venia d’un any complicat al Júpiter, però no em penedeixo d’estar aquí. Sóc feliç i l’equip funciona”.
El Sitges acumula cinc victòries seguides amb l’afegit que no ha encaixat cap gol.
Segons Gerard Rovira, “això és fonamental. Si estem forts al darrere, amb la qualitat que tenim a dalt, multipliquem les opcions de guanyar cada setmana. Al final sempre generem ocasions i és difícil que no n’aprofitem cap”, reflexiona el central.
El Cubelles s’ha erigit en el gran rival del Sitges en la primera fase de la Lliga. “N’estem pendent, és clar. Com més punts facin ells, més n’haurem de sumar nosaltres”, conclou el central.
