Miquel Salvó s’està convertint en un col·leccionista de títols amb l’Hereda San Pablo Burgos. En els últims set mesos ha aixecat dues Champions i una Copa Intercontinental. L’aler vilanoví va tornar a tocar la glòria diumenge passat. Gairebé una setmana després, repassa amb el Primer.cat la bonica història que està vivint.
–Us esteu acostumant a aixecar trofeus. Com es digereix tant d’èxit en tan poc temps per a un club petit com el San Pablo Burgos?
–Un no s’acostuma mai a aixecar títols. Tant de bo fos així moltes més temporades. L’èxit no es digereix. Ara mateix no ens ho creiem. Estem en un moment dolç de les nostres carreres que potser no es torna a repetir mai més. Crec que serem més conscients del que hem fet d’aquí a uns anys, quan realment ens adonem que guanyar títols és molt difícil. Ara mateix estem en un núvol.
–A la ciutat deveu ser com uns herois. Com us van rebre?
–El viatge de tornada va ser una mica estrany. Ens vam passar tota la nit viatjant. No vam poder ni celebrar-ho allà perquè teníem un vol xàrter de tornada juntament amb el Casademont Saragossa, que havia jugat pel tercer i quart lloc. Quan vam arribar a Burgos hi havia poca gent. Pel tema de la Covid no hi havia molts seguidors. Els actes més importants els fem aquest cap de setmana.
–Quina llàstima no haver pogut tenir públic a la grada.
–Doncs, sí. Perquè guanyar els tres títols amb l’afició a la grada hauria estat impressionant. És el que canviaríem d’aquesta història. Ens sap greu per la nostra gent, que ens anima, que ens envia missatges, que ens para pel carrer… Esperem poder gaudir com més aviat millor de l’ambient que ens aporta l’afició.
–El tècnic Peñarroya deia en una entrevista a ‘El País’ que la clau de l’èxit ha estat fitxar bé, comptar amb jugadors amb fam, crear un bon grup i creure en una filosofia de joc. Ho sentiu igual dins del vestidor?
– Sí, hi estic totalment d’acord. La clau de l’èxit ha estat fer una plantilla en què cadascú coneix el seu rol. Hi ha jugadors de moltes característiques, però l’ambició és comuna en tots. Tenim jugadors amb experiència i molt competitius, jugadors contrastats i gent jove amb ganes de reivindicar-se. I també és bo parlar de la figura del míster, que és un dels grans ‘culpables’ perquè estigui passant tot això.
–Tu segueixes sent un dels animadors del grup. Se’t va veure en les celebracions amb l’aparell reproductor de música.
–No parlaria d’animador del grup. Sóc una persona molt extravertida i de la broma. Considero que si hi ha bon ambient al grup, això es veu reflectit a la pista. És millor anar a entrenar amb un somriure, amb positivisme. Amb ganes de passar-ho bé, surt tot millor. La veritat és que surto força a les celebracions per la meva manera de ser, però també hi ha altres companys molt extravertits i molt de la broma.
–Quina valoració fas del teu rendiment a la Final 8. Vas poder aportar en tots els partits.
–Doncs, faig una valoració molt positiva. Com has dit, vaig participar en tots els partits i em vaig sentir a gust i jugant bé. Potser a les semifinals vaig jugar una mica menys, però estic content de la meva aportació a tota la Final a 8. I més venint d’un mes difícil en què el meu rendiment havia baixat després de sortir de la Covid. En aquesta Final 8 he retrobat les millors sensacions.
–Estàs ja al cent per cent?
–Sí, penso que sí. Setmanes enrere em pensava que estava bé, però el preparador físic i la gent del club em deien que era un procés llarg i tenien raó. A la Final a 8 vaig recuperar l’espurna que em faltava. Ara espero acabar així el que queda de temporada
–Vas estar uns dies a Vilanova després de guanyar la segona Champions.
–Sí, vaig aprofitar que teníem uns dies lliures per venir cap aquí. La família i els amics estan molt contents. A més, em vaig trobar gent per Vilanova que també em parava per felicitar-me. Veure gent que s’alegra dels meus èxits i que em segueix em fa molt feliç. Tant de bo puguin continuar fent-ho molts anys més.
–El proper gran repte, el playoff de l’ACB. Com hi arribeu?
–Hi arribem amb tota la confiança del món. Guanyar un títol té això. Esperem no relaxar-nos. Ara ens ve una setmana de tres partits a l’ACB poc transcendents quant a la classificació, ja que tenim la sisena plaça gairebé assegurada, que ens serviran per tornar a connectar-nos a la competició.
–Fins quan tens contracte amb el Burgos?
–Acabo contracte aquest any. Vaig firmar per dos anys i aquest és el segon. Veurem què passa. Ja fa un temps que estem parlant amb el Burgos per la renovació. A mi em faria molt feliç continuar allà, però hem d’esperar a més endavant. La vida de l’esportista és així. Valoraré les opcions que tingui per triar la millor.
