Pau Viadel complirà al setembre 10 anys com a president del Club Patí Vilanova. A principis de la campanya 2011/2012 va rellevar Lluís Soler com a màxim mandatari de l’entitat. Des d’aleshores es manté en el càrrec. Abans va destacar-hi com a porter. Viadel, de 44 anys, va ser un dels integrants del Patí que va ascendir per últim cop a l’OK Lliga (campanya 2001/2002) i de la plantilla que va guanyar la Copa CERS de 2007.
–Què recordes del dia que vas substituir Lluís Soler al capdavant del club el setembre de 2011? Ha passat gairebé una dècada.
–Va ser una decisió que ens va agafar per sorpresa en una reunió de la Fundació del Patí Vilanova. En Lluís Soler estava desgastat i va decidir fer un pas al costat. Després de converses amb Blanca Albà i Neus Lloveras, regidora d’Esports i alcaldessa del moment, que estaven presents en aquella reunió, em vaig fer càrrec de la presidència, ja que aleshores era vicepresident primer de Soler.
–Què has après en aquests 10 anys de president?
–Moltes coses. D’entrada he après a guanyar i a perdre. I també a no ser tan impulsiu, a pensar abans d’actuar. De fet, de molts directius he après moltes coses positives. He après a consensuar les decisions amb els companys de junta, a no ser presidencialista. El treball en equip és fonamental.
–T’està tocant viure una llarga època de vaques magres.
–Sí, m’ha tocat viure tot el crac esportiu i econòmic. El millor que hem fet ha estat reconduir el deute bancari del club, que ara mateix és zero. El Patí Vilanova està sanejat.
–I només faltava la crisi de la Covid.
–Ho vaig passar malament. Durant el confinament feia números a casa respecte dels primers equips i no em quadraven. Entre cànons, viatges, fitxes… Les xifres eren importants. Veia que els ingressos serien mínims. Amb el pas dels mesos, amb les ajudes d’espònsors com BioTrading, NeoPeques, Davima i Genial, i amb la bona relació amb l’Ajuntment, que ens va comunicar que ens ajudaria en tot el possible, vaig veure-ho una mica més clar. També haig d’elogiar el comportament de les primeres plantilles, que van fer un esforç brutal en plena pandèmia. Són plantilles amateurs amb una exigència de professionals.
–Quants socis té el Patí Vilanova?
–Entre 160 i 180 socis comptant les mares i pares de l’hoquei base. Havíem arribat als 500. És difícil recuperar aquestes xifres. Jo sempre he dit que l’afició del Patí és submergida. Quan la necessitem, ve. Tret dels més fidels, la resta del públic de Vilanova sap on estem, com ens va i, en les dates assenyalades, no falla. La gent coneix el Patí. El club no està oblidat. La gran part de l’afició necessita una motivació extra i puntual per venir a l’hoquei.
–Quines són les prioritats de la junta directiva en els pròxims sis anys?
–Continuarem amb la pauta austera dels darrers anys i amb molt de treball. No ens queda una altra. Amb el primer equip masculí, seguirem la filosofia de Medrano. D’entrada no volem patir. El tècnic està content amb la plantilla que s’ha fet. L’Òscar Gonzálvez hi ha contribuït molt activament des de la junta. Amb l’equip femení intentarem recuperar un lloc a l’OK Lliga. I continuarem treballant molt per l’hoquei base després d’aquest curs complicat i marcat per la crisi de la Covid-19. La filosofia serà la mateixa: aprenentatge, diversió i competició. Volem que les nenes i nens que ho vulguin, puguin jugar a hoquei patins a Vilanova. El més important en la base és recuperar la normalitat, recuperar el caliu del pavelló. En el pròxim mes hem d’acabar de definir l’organigrama perquè hi pot haver canvis.
–Algun canvi important?
–Ja es veurà.
–Es veu retornant a l’OK Lliga masculina abans de deixar la presidència?
–Tant de bo. La intenció és treballar amb els recursos que tenim per arribar com més amunt possible. Ara per ara pensem a competir i no patir. Si podem somiar, ja ho veurem
–Fa bona pinta la plantilla del primer equip masculí?
–Sí, hem pogut satisfer gairebé al 100% les peticions de l’entrenador. L’Òscar Gonzálvez va seguir les seves directrius. I, repeteixo, ha fet una feina brutal.
–Mai va tenir dubtes amb la renovació de Medrano. Salvar l’equip com ell va fer la temporada passada era molt complicat?
–Cap dubte. La tasca que va fer des de finals de gener es va apropar al miracle. La situació estava molt difícil. En aquell moment molta gent ens donava per descendits. I amb la permanència assegurada, vam creure que Medrano era l’home a convèncer. L’hoquei és la seva passió i quan la transmet al grup, els equips funcionen. Li vam oferir la continuïtat i que esperaríem a la seva decisió, que no es precipités. Per sort va anar de pressa. Ell sabia que com abans lliguéssim la renovació, abans podríem posar-nos a dissenyar la plantilla.
–L’hoquei patins li deu una als dos primers equips femenins del club.
–Doncs, sí. Les noies i els tècnics, l’Enric Batlle i el Carlos Vílchez, han viscut una temporada llarga i molt exigent. Tothom dels dos equips ha fet una tasca enorme, però per detalls no hem tingut recompensa, ni amb la salvació del primer equip ni amb l’ascens del segon. L’últim partit del Patí femení B va ser molt cruel. Pel que fa al primer equip, ens va perjudicar que baixessin fins a cinc conjunts. Nosaltres, amb un equip molt jove, vam estar a punt d’assolir l’objectiu. En una campanya normal no hauríem baixat.
–Enric Batlle continua també?
–Sí, estem encantats amb la seva feina. A més, volem que ens ajudi en altres tasques del club.
–Mantindreu el bloc del primer equip femení?
–Sí, la majoria es queden segur.
