L’extrem aragonès Mouad Tadili, Magu, va arribar al Vilanova com a reforç hivernal i dissabte va veure porteria per primer cop amb la samarreta blanc-i-blava. Seu va ser el gol que va significar el valuós 2-2 final al camp de l’Atlètic Sant Just.
En el desplaçament a Ascó ja havia acaronat la xarxa amb un cop de cap en planxa. La rematada li va sortir alta. La recompensa li va arribar set dies després en una acció d’oportunisme.
“Estic content pel gol, però més per la reacció de l’equip. Vam ser capaços de sobreposar-nos al 2-0 que portàvem en contra”, afirma.
Magu va ser titular contra el Valls el dia que va debutar amb el Vilanova fins que una punxada als isquiotibials de la cama esquerra va obligar-lo a deixar el camp poc després de la mitja hora de joc.
Des d’aleshores no parteix de l’onze inicial, però suma sortint des de la banqueta. “Som un equip i qualsevol jugador que comença de suplent ha d’intentar aportar. Et toquin 10 o 15 minuts, és el moment de demostrar que pots jugar d’inici”, assenyala.
Magu encara no està al cent per cent i ha consensuat amb el míster Vilagut anar a poc a poc. “Vaig estar un mes sense competir i segurament ho vaig pagar. Ara estic anant al gimnàs per recuperar-me del tot i poder jugar els 90 minuts”, apunta.
Tot i tenir només 22 anys, Magu té experiència a Tercera. El juliol de 2021 va ascendir a aquesta categoria amb el Casp, però al desembre va marxar perquè no combregava amb el nou tècnic que havia entrat al club.
“Com que ja havia jugat 10 partits i no podia anar a cap altre conjunt de Tercera d’Aragó, vaig veure amb bons ulls la possibilitat de venir al Vilanova. Una persona propera a la junta que coneix el futbol d’allà va contactar amb mi i aquí estic”, explica.
Nascut a Híjar (Terol), Magu s’ha establert a Vilafranca i treballa per l’empresa del president Laffitte, igual que altres companys de la plantilla. De pares marroquins, va formar-se al futbol base del Casp, de l’Stadium Casablanca i del Juventud Santo Domingo de Saragossa.
Quan era menut li van posar el sobrenom de ‘Mago’, mag en castellà, pels trucs que feia amb la pilota, però amb el pas dels anys van canviar-li la darrera lletra. “Com que no he pogut pujar més esglaons en el futbol em vaig quedar amb Magu“, apunta somrient.
L’extrem blanc-i-blau és tan realista com ambiciós. “En aquestes categories no es juga per diners, però quan estàs en un equip tots hem de competir al màxim els 90 minuts. Mira, ho hem fet en els dos darrers partit i hem tingut premi. Aquest és el camí”, exposa.
Magu va més enllà. “Em direu que estic boig, però jo vull arribar a la Superlliga amb el Vilanova. Hi ha molt bon equip. Hi hem de creure i tenim molts partits a casa”, proclama.
[su_box title=”Carlos Contreras, cinc gols en els últims quatre partits”]Carlos Contreras està en ratxa. L’extrem, que es belluga per tot l’eix de l’atac com a referència ofensiva, ha marcat cinc gols en els últims quatre partits i ja suma vuit dianes a la Lliga. Aquests números l’han situat com el quart màxim realitzador de la competició. El Vilanova ho agraeix. “Que duri la ratxa”, demana el davanter. La temporada passada els gols li queien de les butxaques a Tercera Catalana –en va fer 41 en 31 partits amb la Penya Jove– i en l’últim mes també està demostrant l’olfacte que té a l’àrea a Primera Catalana, com ja havia fet en l’anterior etapa al conjunt blanc-i-blau en la categoria.
[/su_box]
