Santi Triguero i Marc Sellarés, els dos prolífics golejadors que van liderar el Vilanova en el camí cap al segon playoff d’ascens a Segona B de la història del club, s’han retrobat aquest curs al cos tècnic de l’Igualada.
El conjunt de Les Comes pot presumir de tornar a tenir plegats un dels duets més demolidors de la història del grup català de la Tercera Divisió. Entre tots dos van fer 42 gols (21 i 21) dels 61 que va marcar el Vilanova en la Lliga 2005/2006. No era un tàndem pur. L’equip jugava amb tres puntes. La tercera peça d’aquell atac temible era David Ávila, autor de set gols i 12 assistències.
Ara Triguero i Sellarés ja no són un maldecap per a les defenses rivals. Ara tracten de transmetre els seus coneixements als jugadors de l’Igualada. D’experiència als camps del futbol català els sobra. Tots dos, fins i tot, van tenir el privilegi de jugar amb la selecció catalana absoluta al Camp Nou sent futbolistes amateurs quan vestien la samarreta del Vilanova.
Triguero, de 43 anys, va penjar les botes al juny després de jugar l’última temporada amb el conjunt de Les Comes, però va continuar vinculat al club com a segon entrenador del primer equip.
Sellarés, de 40 anys, s’hi ha incorporat com a ajudant del cap de l’àrea de psicologia esportiva. L’exdavanter del Vilanova farà el semestre de pràctiques que li falta per graduar-se com a psicòleg per la UOC. “Donaré un cop de mà a la canalla del futbol base i trauré el cap pel primer equip també per ajudar-lo”, assenyala. A banda dels estudis universitaris, ha ampliat la seva formació amb cursos de ‘coaching’ i d’alt rendiment esportiu.
La vinculació de Sellarés amb l’Igualada no és nova. Va anar a viure a la ciutat de ben menut i va ser el seu primer club quan tenia cinc anys. A més, sent juvenil va arribar al debutar amb el primer equip de Les Comes a Tercera. Allò va ser l’inici d’una gran carrera, que el va dur a jugar al Vilafranca, al Castelldefels, al Vilanova, al Miapuesta Figueres i Miapuesta Castelldefels, al Lleida, al Badalona, al Real Unión d’Irun, al Llagostera, al Reus i al Morell.
“És inevitable recordar aquella magnífica temporada que vam viure al Vilanova quan ens expliquem batalletes”, admet Triguero. “Només vam coincidir un any al club, però vam teixir una relació que va anar més enllà del futbol. Sellarés és d’aquelles persones que acaben sent un referent. Abans de retrobar-nos a l’Igualada, havíem estat en contacte”, continua.
‘Sellagol’ parla en els mateixos termes. “A Triguero li he tingut sempre molta estimació des que vam coincidir al Vilanova. I sobre el camp vam fer una campanya bestial. Tant ell com jo ens vam beneficiar d’un gran grup per arribar a aquell playoff i fer tants gols. Són unes xifres increïbles. Tot va sortir natural. Ens ho vam creure i vam saber aguantar la pressió”, afirma l’ex ‘9’ blanc-i-blau.
Ara tots encara recorden amb riallades una anècdota del darrer partit de Lliga d’aquella campanya 2005/2006. El Vilanova ja s’havia assegurat el passi per al playoff i no es jugava res. Sellarés estava sancionat per haver forçat una targeta i entrar net a la fase d’ascens. El tècnic Palanca va donar minuts als menys habituals, però Triguero va voler jugar. El rival era el Cornellà i l’entrenava García Escribano, que havia prescindit d’ell a L’Hospitalet uns anys enrere.
Sellarés arribava al matx com a màxim golejador de l’equip amb 21 gols. Triguero en duia 18, però va acabar fent un hat-trick entre els minuts 79 i 87 i va empatar amb el seu company com a ‘capocannoniere’ del Vilanova en aquella Lliga. “El punt d’egoisme que tenim els davanters va fer que m’enfilés per les parets a la grada veient que igualava els meus 21 gols. No m’ho podia creure. Estava indignadíssim”, rememora Sellarés. “Ara ho recordem rient, però allò va ser una prova de l’ambició que teníem tots dos i que tant va ajudar l’equip”, afegeix.
A Triguero també se li escapa el riure quan ho recorda. “N’hem parlat més d’un cop. És una de les grans anècdotes que vam viure aquella temporada. Teníem molt bon rotllo, però érem davanters i volíem fer gols”. En el playoff, Triguero en va marcar tres més i Sellarés, un. L’equip es va quedar a un pas de l’ascens al camp del València B.
D’aquella temporada al Vilanova Sellarés en té un record per sempre. “A banda d’amb Triguero, conservo amistats d’aquell equip amb Mario, Òscar Alquézar, David Ávila, Valldosera, Manel, Dani Gimeno, Boira… Aquella experiència va fer que visquéssim coses úniques”, destaca.
En el retrobament a Les Comes, tant Triguero com Sellarés, volen aportar el seu gra de sorra a l’engranatge de Igualada. “La figura del psicòleg ha adquirit molta importància en els últims anys i tenir la sort de gaudir dels coneixements i de l’experiència de Sellarés al cos tècnic és de gran ajuda per a tots. Ha estat en el futbol professional i ens aporta molta informació”, diu Triguero. De la seva feina, Sellarés destaca l’empatia que acaba tenint amb cada jugador. “T’identifiques tant amb ells, que acabes sent partícip dels seus èxits i de les seves decepcions”, conclou.
