La vilanovina Maria Figuerola, doble campiona de la Copa de la Reina amb el Patí Vilanova, va fitxar pel Vila-sana l’estiu passat. Amb 29 anys, havia valorat l’opció de penjar els patins, però la proposta del conjunt lleidatà va seduir-la. Hi va anar amb ganes de conquerir títols. Diumenge passat es va quedar a un pas de ser campiona d’Europa. El Vila-sana, després de superar el Benfica en semifinals, va perdre el partit pel títol contra el Telecable Gijón per 6-1. Figuerola i les seves companyes es voldran treure l’espina de la derrota en final de la Champions en la recta final de la Lliga –van segones– i en la Copa de la Reina.
–Us vau quedar a les portes d’aixecar la Champions. Quina llàstima!!
–Les finals s’han de guanyar. Teníem molta il·lusió. Hi creiem. Estàvem convençudes que podíem tornar a Vila-sana amb la copa, però l’esport és així. Va ser un sotrac, la veritat.
–Què us va passar?
–Vam començar bé. Els primers minuts van ser nostres i vam tenir ocasions, però de seguida ens vam veure amb un 2-0 advers. Ho veiem remuntable, però quan ja acabava el primer temps ens van fer el 3-0 i a l’inici del segon temps, el 4-0. Amb aquest desavantatge vam anar cap amunt i, és clar, elles se’n van aprofitar.
–Veníeu d’eliminar (3-2) les amfitriones del Benfica. Guanyar-les a Lisboa va ser molt meritori.
–Les ‘semis’ van anar molt bé. Vam guanyar les portugueses a la seva pista. Veníem de ‘subidón’.
–Tot i perdre la final, vau tenir una gran rebuda a Vila-sana.
–Sí, hi havia molta gent en la recepció a l’Ajuntament. Estàs trista perquè fa poques hores de la derrota, però veus que el poble està amb tu. La decepció de perdre hi és, però mira, som subcampiones d’Europa, que no està tan malament. Tot i la derrota, vam tenir una rebuda brutal al poble i això és d’agrair.
–La veritat és que teniu un equipàs. Victòria Porta, Luchi Agudo, Valentina Fernández, Dai Silva, tu… Com es fa això?
– Uf!! (somriu). Suposo que es tracta de fer una aposta amb espònsors, subvencions i molts esforços.
–Hi ha jugadores que viuen de l’hoquei a l’equip?
–Totes les que estem a la plantilla, treballem.
–Us queda la Lliga i la Copa.
–Sí, a veure en quina posició entrem al play-off en la Lliga. Aquest dissabte rebem el Telecable en la darrera jornada de la competició regular amb la segona plaça en lloc. I anirem a totes a la Copa.
–Com vas arribar al Vila-sana? Havies pensat, fins i tot, en la retirada.
–Sí, després de tres anys al Cerdanyola, tenia decidit deixar-ho. Però amb el mercat molt avançat em va trucar el Vila-sana. Em van fer una proposta llaminera, amb un projecte ambiciós. Era un canvi de vida. I vaig acceptar. M’ho vaig plantejar per intentar viure els darrers anys de la meva carrera de la manera més professional possible.
–Vius i treballes a la zona, doncs.
–Sí, visc a Mollerussa i a través del club vam trobar un punt en comú per poder treballar allà.
–Segueixes el Patí Vilanova des de la distància?
–Sí, una mica. Tinc records molt bonics de l’etapa allà, com les dues Copes de la Reina que vam aconseguir.
–Què li falta a l’hoquei femení perquè tingui més seguiment?
–No ho sé. Depèn de cada club. A Vila-sana és una passada. El poble està bolcat amb l’hoquei.
