Oriol Codina és el jugador més longeu de la plantilla del Vilanova. El centrecampista, de 27 anys, compleix la novena temporada al primer equip, del qual n’és el capità. Escoltar-lo és la millor manera d’entendre l’actual moment del conjunt vilanoví, ple d’incògnites després de la marxa d’Agus i del gruix de jugadors importants dels darrers anys. Ell no s’ha volgut bellugar de l’Alumnes Obrers. Mentre pugui jugar, ho vol fer de blanc-i-blau. El Vilanova s’estrena aquest diumenge (17.00 h) en la pretemporada tot rebent el Vista Alegre, de Segona Catalana.
–El canvi de cicle en l’equip és inqüestionable. Només continueu set jugadors de la temporada passada, comptant Marcel, que ni va jugar.
–Sí, i tant. Veníem de cinc anys de molta continuïtat. Dels que vam començar amb Agus, amb el permís de Marcel i dels que han tornat, només quedo jo. Cada any es mantenia el bloc i es complementava amb algunes peces. Aquest any la renovació és total.
–T’esperaves que amb la marxa d’Agus Isabel es trenqués el bloc de les darreres temporades?
–M’ho esperava, però no en sabia la magnitud. Percebia que passarien coses. Per això vaig fer el pas de ser el primer a dir: ‘jo renovo’. Ho vaig fer intentat arrossegar més jugadors, però no ho vaig aconseguir (somriu).
–Vas intentar convèncer algun company perquè no marxés?
–Convèncer, no. Vaig parlar amb tots. Em van trucar o els vaig trucar. Jo vaig explicar-los el meu punt de vista. Els considero molt bona gent a tots. Sabien què hi havia i van escollir. No els haig de retreure res. Al cap i a la fi, cadascú fa el que creu oportú amb el seu futur.
–Vas renovar amb Luri Sorroche com a entrenadora de l’equip i has començat la pretemporada amb Xavi Vilagut com a tècnic. Com vas viure aquest relleu sobtat a la banqueta quan la temporada ni havia començat?
–Va ser estrany, la veritat. Ja fa anys que intento estar al marge de qüestions extraesportives. Jo vull jugar aquí i intento no capficar-me amb la resta de coses. M’hauria agradat treballar amb la Luri, però amb el Vilagut estic molt a gust. Ja l’havia tingut al Vilanova en el futbol base com a infantil i cadet a Preferent.
–Vilagut és semblant a Agus?
–Tenen un patró similar, ja que venen de la mateixa fornada d’entrenadors, però són diferents. M’està agradant com enfoca les sessions. M’agrada aprendre de tothom.
–Com veus l’equip, amb tantes incorporacions, moltes de categories inferiors?
–M’està agradant el que estic veient, però és aviat per treure conclusions. Falta veure l’adaptació a la categoria de molts jugadors. Hem tingut molta gent a prova i això atorga intensitat i motivació als entrenaments. A més, tenim molts jugadors joves. S’ha de veure com responen en els partits. Ens hem de conèixer i això requereix temps. Em mantinc a l’expectativa de com anirà tot.
–Us toca treballar al màxim per conjuntar l’equip.
–Sí, no hi ha més, i m’incloc per intentar transmetre la unió que cal en qualsevol vestidor i que tant ens va donar en els darrers anys.
–Sempre has posat èmfasi en fer pinya.
–Tenint en compte que és futbol amateur, un ambient positiu és bàsic. Al final, venim a entrenar i a jugar perquè ens agrada. El bon rotllo es trasllada al camp. Suma molt. Anar tots a una al vestidor i en el terreny de joc és fonamental. Carlos Contreras i Iván Torres, que ja van estar aquí, saben que hem rendit més quan hem estat units.
–Has citat Carlos Contreras. És el fitxatge que més coneix l’afició i ha de ser diferencial en atac.
–Amb en Carlos he coincidit molts anys. Sempre acaba tornant (somriu). Tinc una molt bona relació amb ell. Ens ha d’aportar gol i hi confio molt. A més, és de gran ajuda per als joves dins del vestidor.
–Està preparat aquest nou Vilanova per aspirar a entrar a la Superlliga o és d’hora per dir-ho?
–Prefereixo esperar. Voler, ho volem, però amb un equip amb tantes cares noves, hem d’anar amb peus de plom. En aquest sentit, apel·lo al màxim al ‘Cholo‘ Simeone. Primer hem de pensar en el primer partit contra el Sant Just i anar a poc a poc. Havent aquest caramel per a cinc equips de poder entrar a la Superlliga, hem de lluitar per aconseguir-ho, però primer cal posar uns bons fonaments.
