Jaume Pàmies va tenir el debut somiat amb el Patí Vilanova. El defensa es va estrenar amb la samarreta verda a la pista de l’Arenys de Munt amb gol i victòria (1-4). “Millor impossible”, admet. “La meva especialitat no és fer gols, però si en marco i puc ajudar l’equip, genial”, continua.
Aquest reusenc de 24 anys és un dels reforços per a la rereguarda que buscava el tècnic Medrano amb l’objectiu d’equilibrar la plantilla, mancada de jugadors d’un perfil purament defensiu.
“Quan Medrano em va trucar per entrenar amb el Vilanova, vaig pensar que era una oportunitat que no podia deixar escapar. El míster em volia veure per si encaixava en els seus plans”, explica el jugador, que s’exercitava amb l’equip des de principis de febrer. El reusenc va convèncer el tècnic.
Pàmies no havia jugat mai a la Nacional Espanyola. Va començar la temporada al Reus Ploms, de Primera Catalana, però només va poder disputar dos partits a causa de l’aturada per la pandèmia. L’opció de tornar a competir i fer-ho en la categoria de plata de l’hoquei estatal, va seduir-lo.
A Medrano no el coneixia personalment i li agraeix l’oportunitat que li ha donat per jugar amb el Patí Vilanova. Sí que havia coincidit amb Pol Ferrer i David París a les categories inferiors del Reus. De la resta de la plantilla en tenia referències. “Els companys em van rebre de meravella i de mica en mica estic agafant el to. Pràcticament no havia jugat des del març passat”, explica.
Ara és un més en l’engranatge del Patí per buscar la permanència a l’OK Lliga Plata. “Amb la victòria contra l’Arenys hem demostrat que podem fer grans coses, però ara no ens hem de confiar. Hem de seguir treballant. Ens queda molt de camí a recórrer”, assenyala.
Segons Pàmies, “en qualsevol esport, l’actitud és molt important i la que vam demostrar a la pista de l’Arenys de Munt va ser l’adequada. Potser sí que vam tenir sort, però la sort es busca”, continua.
El nou defensa del Vilanova, graduat en Enginyeria Mecànica, juga a hoquei patins des de ben petit. Format al planter del Reus Deportiu, també ha passat pel Cambrils (Primera Nacional Catalana), pel Reus Ploms (dos anys a Primera Catalana amb un ascens a Nacional Catalana) i pel Vila-seca (dues temporades a Nacional Catalana). Aquest curs 2019/2020 havia tornat al Reus Ploms fins que va rebre la trucada del Patí Vilanova.
“Amb el Vila-seca ja vam lluitar per salvar-nos, així que estic acostumat a aquesta ‘guerra'”, apunta amb un somriure. Ara combina la pràctica de l’hoquei patins amb els estudis (està fent dos màsters) i la feina en un despatx d’enginyeria.
