Marc Soler es recupera de les lesions que van fer que hagués de deixar el Tour de França en la primera etapa després de veure’s involucrat en una caiguda massiva provocada per una espectadora. El vilanoví en parla avui en una carta oberta a ‘La Vanguardia’ titulada Una temporada a les escombraries.
El ciclista de la capital del Garraf admet que estic tenint un any complicat. Primer la caiguda del Giro i ara aquesta. La del Giro em va fastiguejar, perquè era una cursa que havia preparat a fons i tenia una gran oportunitat. Però la del Tour encara és pitjor, perquè no ha estat per una circumstància de la cursa, sinó per una espectadora, a qui és evident que no li agrada el ciclisme. Tota la preparació a les escombraries.
Soler confirma que tinc tres trencaments, el cap dels dos radis: al dret molt poca cosa, només el cop i una petita fissura, i l’esquerre, on també m’he trencat el cap del cúbit. En tots dos casos sense desplaçament.
El ciclista de la capital del Garraf també explica que no ha calgut operar-me i puc anar sense guix si faig bondat, que és el que faig. Porto el braç en cabestrell i una canellera que m’immobilitza la zona. M’he d’estar entre tres i quatre setmanes sense fer res, ni corró, perquè no em puc sostenir. Això suposa perdre la forma, ja que el cos s’adapta de seguida al descans. Encara espero córrer alguna cursa, però de la Vuelta a Espanya ja me’n puc oblidar.
El vilanoví relata com va ser la caiguda i assenyala que estic meditant denunciar l’espectadora, perquè és tot un Tour llançat a les escombraries i sento molta ràbia. Tenim una organització, l’Agrupació de Ciclistes Professionals, que ens hauria de defensar. Per parar la mà funciona, però de treballar ben poc. I l’UCI només es preocupa de mesures estúpides com la dels bidons, però en les coses serioses, com ara la nostra seguretat, no s’hi fica (…).
