El vilanoví Marc Soler, ciclista de l’equip Movistar, descansa a Andorra després d’una temporada atípica, marcada per la crisi del coronavirus. Li toca recuperar forces. Ve de fer una Vuelta 2020 notable, amb un triomf d’etapa, un segon lloc i un cinquè.
Des del mes de juliol estava en dansa, amunt i avall en la bombolla que protegia els ciclistes dels contagis de la Covid-19. “No sé dir les PCR que he passat. Han estat moltes entre les que et feien en cada carrera i les internes de l’equip”, assegura.
Després d’una nova temporada en l’elit del ciclisme mundial, Soler, que el 22 de novembre farà 27 anys, continua amb l’assignatura pendent de partir com a cap de files del Movistar en una gran volta. “Espero que m’arribi aquesta oportunitat. Almenys ho vull provar. Serà la manera de saber si serveixo per assumir aquest rol”, assenyala.
La funció de comandar l’equip era la que se li havia assignat per al Giro d’aquest any, però la pandèmia ho va canviar tot. La incertesa del calendari –la ronda italiana no estava clar que s’acabés disputant– va fer que els dirigents de la formació de Telefònica canviessin de plans i citessin Soler per al Tour i la Vuelta.
El ciclista de la capital del Garraf va córrer el Tour sense estar en el millor pic de forma i va aplicar-se en el treball d’equip. En la ronda francesa, Enric Mas, company seu, va quedar cinquè, una classificació que li va donar galons dins l’equip Movistar de cara a la Vuelta.
Soler ho va assumir amb naturalitat. Sense tenir pretensions en la general, va posar-se al servei de balear a la vegada que va deixar constància de la classe que atresora en la lluita per guanyar etapes concretes.
El premi li va arribar d’hora. En el segon dia de competició de la Vuelta Soler va poder aixecar els braços en la meta de Lekunberri, a Navarra. El vilanoví va marcar les diferències en la baixada del darrer port de l’etapa.
“Coneixia el terreny perquè és com casa nostra. Sabia que no em calia prémer el fre i això em va permetre obrir forat i arribar en solitari a la meta. Quan guanyes penses en tota la gent que hi ha al darrere de l’èxit. Ho veus com una gran recompensa a l’esforç”, explica.
En l’onzena etapa Soler va tornar a brillar amb final a l’alt de La Farrapona, a Astúries, i només el francès Gaudu va superar-lo en l’esprint final entre tots dos. L’endemà, amb la meta situada a l’Angliru, Soler va pagar l’esforç perdent 14 minuts mig i allunyant-se del Top-10 de la general.
Ara bé, en la catorzena etapa va tornar a ficar-se en l’escapada bona i va entrar cinquè. El potencial dels companys de fuga li va impedir tornar a guanyar. “Mentre avançava amb els escapats, pensava: Mare meva quines bèsties porto al costat. Em vaig quedar sense forces en els metres finals”, relata.
El calendari 2020 ja ha acabat. Soler pot presumir d’haver donat les dues úniques victòries d’etapa del curs a l’equip Movistar: al febrer en la Challenge de Mallorca i el 21 d’octubre en la Vuelta.
